Resposta al comunicat del rectorat

Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:

Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.

Quan el Rectorat manifesta "Que l'espai europeu d'educació superior (EEES) té l'origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d'integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003)", els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).

El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l'educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.

Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l'EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).

Més endavant es manifesta “Que la participació de l'alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l'EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D'altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .

Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:

“Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:

◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,

◦ es reclama a l'Administració pública un finançament que faci possible l'aplicació real del desplegament de les noves titulacions,

◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l'equitat d'oportunitats entre l'alumnat.”

“Que és una prioritat garantir la conciliació de l'estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d'estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l'ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.

Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.

El Rectorat demana “que l'alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d'aquest Rectorat, substituint l'ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l'EEES i de treballar plegats per una universitat millor.

Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua i en crea d’altres.

Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb els col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.

Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent, responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, sinó que no ens podem permetre aquesta confiança a l'hora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).

És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.

Bones festes.



English version:

In response to the statement of the Rectorate.

This letter responds to the statement of the Rectorate, published on the website of the University of Barcelona on the 18^th of December 2008:

We the students consider this statement to be a positive one, but that it avoids certain points which for us are fundamental, and which, since the very first week of the sit-in, we laid on the table as a prerequisite for opening the dialogue which is to bring us to the improvement of the public university. Therefore, while we share some of the items that the Rectorate has set forth in this communication, we believe it would be a good idea to clarify them so as to remove any ambiguity.

When the Rectorate says that “the European Area for Higher Education (Espacio Europeo de Educación Superior/EEES) has its origin in the Bologna declaration (1999), with the desire and purpose to legally integrate the same in the education systems of Spain (LOMLOU, 2007) and Catalonia (LUC, 2003)”, we the students wish to add that we should not forget the later declarations (those of London, Prague and Bergen), also signed by the Spanish ministers of education, in which are proposed directives which, in the process of implementation by the European Area for Higher Education which is being carried out in the public universities of Spain, are failing systematically. As an example: the abolition of the social and economic barriers to entering the university and earning a degree is not being achieved through the planned scholarship system; the students, through student associations and other collectives should be involved in all levels of the process of implementation, which has not happened; interdiscplinarity should be being incentivized and is not so being; the academic life is not being reconciled with the working life; etc.

The Rectorate states that “the general objectives of Bologna favour an improvement in the public university: to respect educational and cultural diversity; to improve the quality of higher education in Europe; to make sure that the higher titles be comparible and to favour, in this way, the mobility of all collectives.” However, we observe that the interpretation of these abstract principles has been distorted, and the proof is that they don’t correspond with what has been emerged from the L.O.U. (the law for the application of the Bologna Process in Spain), for example the incoherence of the Spanish parities against those of “Europe”: 4+1 (España) = 3+2 (Europe).

On the other hand, when the Rectorate takes the position that “he assumes the commitment that the agreement that the EEES has laid out does not involve in any way a commercialisation of the teachings of the University of Barcelona,” we understand that, although it is a praiseworthy stance, the state is that which has the last word on the subject of financing, since this depends on the general state budget and, for this reason, it is the state that should make sure that the university be public and autonomous. We urge that there be a profound reflection and subsequent debate about what this commercialisation, which already affects the financial model of the state; already the progressive incorporation of business dynamics in relation to the teaching methods; the lines of research and expansion of university related services (dining halls, copy-shops, laundry…).

A few lines lower down it is put that “the participation of the student is an essential element in university life. In this way, it is necessary to increase communication and encourage more participation (of collectives and individuals); attend to their expectations and concerns; understand their needs and respond quickly within the legal and competitive frame, including taking all actions necessary so that the EEES unfolds correctly, demanding whoever is necessary in all of those matters which don’t happen to be the competitiveness of the university.” To begin with we’d like to make clear that between these “collectives and individuals” which are referred to, we should include explicitly the faculty meetings, since we understand that they are the real democratic body which we the students count on for the sake of being an active party in the development of the university reform which concerns us. On the other hand we find it insufficient to talk about “necessary actions” and “demanding whoever is necessary”. For this reason, we’d like to begin to talk about what these actions are and who will undertake them in each individual case.

We accept the point that is made after this, understanding that it is a rectification of what they were doing until now; and in this sense, we state that the Rectorate and all members who are a part of the university community should make a common cause in asking for the necessary finances to bring about a good university reform. The point mentioned is the following:

“That this new goal requires additional finances so that it can develop in an adequate and competitive manner, for which:

• The possibility of doing it at zero cost cannot be accepted.
• To the public administration finances are demanded that would truly allow the unfolding of the new titles.
• An ample scholarship system, which insists on the equality of opportunities within the studentship, is considered essential.
• That it is a priority to guarantee the reconciliation of the academic life and the working life, and that, for this reason, it is necessary to have it very present in the development of the study plans of the new grades”.

This the Rectorate states now and we celebrate it, but to reformulate the new grades, which until now did not comply with the previous promise, it is inevitable to establish a moratorium that would permit the advancement of this policy of reconciliation in the formulation of the new study plans, since the mutual understanding of the working life with the academic is unrealisable through the ECTS system of credentials, which necessitates forty hours weekly of work for the student, in the university and at home in order to succeed in a working year. Consequently we demand the withdrawal of all the grades sent to the ANECA in order to reform them through the previously mentioned student participation.

We wish to explain that in no case we the students of the University of Barcelona have taken violent means of protest and occupation of areas, for which reason, although later there is made a comment about the correct attitude of the students that undertake the sit-in in the Historic Building, we do not understand the said reference.

The Rectorate asks “That the studentship, its movements and its associations trust in the negotiations undertaken and the demands presented before the different political classes presented by this Rectorate, substituting the current occupation for a guaranteed permanent dialogue.” We the students wish to begin the said process of dialogue, since we understand that we have much work to do. We think that it is time to discuss point by point all the details of the implementation of the EEES and to work together for a better university.

We should make good use of the occasion to overcome the problems that the public university already had, under the critical diagnosis of the situation from which we leave off from, and avoid creating new ones. But we understand that the current reform not only maintains existing problems, but that, besides, it makes them worse and creates others.

Although our desire is to work together (and we understand that it is also the desire of the Rectorate), in this situation we all know that there are three preconditions to be able to begin the said dialogue: the removal of the disciplinary proceedings against pertain to the students of the Autonomous University of Barcelona – currently carried out as expulsions and public sanctions -, the preparation of a referendum linking of all the university community (the professoriate, the administrative staff, and the students) concerning a moratorium of at least two years about the process of implementation of the EEES, and the guarantee of an open dialogue with the previously cited collectives of the university community and the implicated personalities.

Finally, we understand that trust cannot be asked of us toward the Rectorate, because we are aiming for the university model that the people need, and in order to achieve it, we must work with participation, transparency, responsibility and exactitude, not leaving anything to chance, nor to the unpredictable. This does not mean that we do not trust in the goodwill of the members who form the Rectorate, but that we cannot permit said trust when we are talking about fundamental rights: the right to a public, critical, autonomous and high-quality university (with the understanding that what is understood by “high-quality” should be and will be congruous with the dialogue for which we continue to fight).

Precisely for that reason, so long as there are no guarantees that the preconditions to the dialogue be resolved positively, we the students decide to maintain the sit-in in the Historic Building, hoping despite all that this situation have a happy and near ending.

Happy holidays.