Columna esquerra de l'article de Manel Ros

foto de ALBERT GARCIA


Autoorganització i solidaritat

Per les estudiants tancades, l’experiència d’autogestió i autoorganització adquirida durant la tancada és una de les coses més positives. És “una de les parts més interessants” de viure a la tancada, diu Julio. “A més de sobreviure enmig d’una ciutat com Barcelona, tenim uns objectius polítics força marcats”. Per acomplirlos, s’han dividit en comissions per desenvolupar la feina d’una forma més efectiva. Per exemple, hi ha una comissió de logística que s’encarrega de l’aprovisionament i d’anar a reciclar dues vegades al dia. I una altra de cuina, que funciona molt bé gràcies a la solidaritat expressada per molts mercats de Barcelona, que els donen
menjar cada dia.
Un dels altres projectes que s’han posat en marxa és la Biblioteca universal 24 hores. Julio explica com va sorgir la idea: “La segona setmana es va ocupar la capella i com que aquí no necessitem capella... al principi la utilitzàvem per dormir”, ja que eren molta gent. Més tard, quan es va estabilitzar el nombre de gent que es quedava, “vam decidir fer una aula d’estudi a la capella perquè s’acostaven els exàmens”.
A partir d’aquí, “vàrem pensar que, per estudiar, necessitàvem tenir una biblioteca i la vam posar en marxa”. La idea –segons Julio– era cobrir l’oferta de biblioteques de la ciutat de Barcelona, que no abraça gens l’horari nocturn i cobreix molt poc els caps de setmana. La biblioteca, sempre plena de gent, no només la utilitzen persones estrictament estudiants, sinó gent d’arreu de la ciutat: “Aquest cap de setmana serà el segon que obrim i tenim una mitjana de 30 persones”.
Per altra banda, segons la Laia, la voluntat de la tancada és obrir l’espai a la resta de moviments socials i “connectar amb ells”, com han fet “amb el tema de Gaza o de TMB”. Julio explica: “Per aquí hi passa molta gent de cooperatives, d’associacions de veïns...”. La majoria de gent que es mou políticament a Barcelona “ens han donat el seu recolzament” i molta gent porta les seves activitats a la tancada, “molta
gent que no és simplement universitària”.
A més, s’està intentant crear una xarxa de barri a través dels centres socials, associacions i instituts per estendre la lluita.
El que les ocupants deixen molt clar en tot moment és que el movement no està derrotat, sinó que està reposant. “Estem treballant perquè durant el segon semestre la cosa revifi”, explica l’Albert. “S’ha de pensar que l’inici del segon semestre serà un moment clau, ja que la gent no tindrà tanta feina a nivell d’estudis”. Tots I totes coincideixen en una mateixa idea: “Ens estem preparant per tornar a lluitar contra Bolonya”.